En aquesta nova entrada us deixem una entrevista feta a un company que pateix Diabetis Mellitus Tipus 1, en Marc. Actualment està estudiant infermeria i ens encanta veure com porta una vida molt normal i estudia la professió que realment l'apassiona.
1. Com definiries la Diabetis?
La diabetis la definiria com a una malaltia crònica, en la qual no hi ha un gestió del sucre ja que aquest no pot passar de la sang a les cèl·lules, a causa d'una absència d'insulina, o quan el cos no la reconeix per uns mals hàbits, sobretot alimentaris.
2. A quina edat et van diagnosticar Diabetis Tipus 1?
Amb 14 anys.
3. En relació al moment que et van diagnosticar Diabetis, què vas sentir?
Vaig sentir que se'm tirava el món a sobre, perquè tot i no saber exactament en aquell moment què tenia, la reacció de la meva mare va ser la que va fer que m'enfonsés en aquell moment.
4. A quina edat creus que resulta més senzill afrontar el diagnòstic?
Diria que a una edat primerenca, com més millor. Si et diagnostiquen Diabetis des de nadó, convius des d'un primer moment amb la malaltia, però si te la diagnostiquen als 14 com a mi, ha d'habituar-te al tractament i el més difícil, adaptar el tractament de la Diabetis al ritme de vida que feies fins aquell moment.
5. A l'adolescència, hi ha un pitjor control de la Diabetis?
Sí, en l'adolescència hi ha molts factors que influeixen en el control de la malaltia. Pirmer de tot les hormones, que influeix més en dones ja que amb les regles hi ha un constant canvi hormonal. Després l'estrès, ja que amb els exàmens augmenta i també augmenten els nivells de glicèmia. Per últim la rebeldia, perquè és un període on molts nens passen de tot i això inclou fer el que els doni la gana tot i tenir diabetis.
6. Quins factors estan implicats en l'adherència al tractament en un adolescent diabètic?
Hi ha varis factors implicats: la por a punxar-te, la cultura, el nivell econòmic i el cansament.
7. Quines són les majors preocupacions a les que et vas haver d'afrontar al principi del tractament?
Deixar de fer el que m'agradava era una de les meves preocupacions. Em definiria com un noi molt nerviós i que necessita continu moviment i nedar, anar amb bici, còrrer o qualsevol altra forma de descarregar energia. Tenia la preocupació de ocm poder seguir fent tot això amb Diabetis.
8. Com creus que ha de ser el paper dels pares d'un fill amb Diabetis?
És un tema molt complicat, ja que normalment els pares són molt protectors i més si al seu nen l'acaben de diagnosticar de diabetis. Per tant, des del meu punt de vista i la meva pròpia experiència, els pares haurien d'estar en un segon pla, haurien d'estar ben informats sobre tot el que comporta la Diabetis i què poder fer en cada cas però mai sobreprotegir, ja que seria pitjor perquè el fill acabaria passant més de la malaltia, es despreocuparia i deixaria que ho fessin tot els seus pares quan est racta del contrari, el fill és qui ha de començar a fer-ho pel seu compte.
9. Quines pautes d'actuació hauríem de saber si treballem amb un company o usuari amb Diabetis?
Principalment com davant una hipoglucèmia, hiperglucèmia o en el cas de perdre el coneixement. Per la hipoglucèmia s'hauria de saber que la persona ha de prendre algun aliment de sucre ràpid i 10 minuts després un aliment de sucre lent. Per la hiperglucèmia, administrar insulina o fins i tot fer exercici físic. I per útlim, en cas de que perdi el coneixement, punxar glucagó.
10. Un cop et van diagnosticar la malaltia, vas tenir un seguiment continu i habitual per part dels professionals de la salut?
Sí, sempre. Des que em van diagnosticar fins ara, he tingut un seguiment habitual i d'un mínim d'un cop cada 2-3 mesos.
11. Creus que els professionals de la salut et van proporcionar tota la informació necessària un cop diagnosticat? O et vas sentir molt perdut?
Crec que em van donar bastant informació, i no, no em vaig sentir perdut. Però ara que han passat ja 6 anys, si que m'adono que hi ha moltes coses que no me les van dir, però suposo que és perquè si m'ho haguessin explicat gairebé tot, si que m'hagués sentit perdut.
12. Com a malalt diabètic, quins són els principals reptes als que t'afrontes en el teu dia a dia?
Diria que a cap, ja que si tinc el glucòmetre, les insulines i la balança, cap cosa em comporta un repte.
13. Et va costar adaptar-te a la malaltia?
Sí, perquè una de les coses que més m'ha costat ha estat adaptar la malaltia al meu ritme de vida. S'ha de tenir molt clar que la persona no s'ha d'adaptar a la malaltia, sinó a la inversa.
14. En algun moment t'ha impedit fer vida normal?
Amb els coneixements que he rebut per part dels professionals sanitaris, mai m'ha impedit fer vida normal.
15. T'has trobat amb complicacions? (pèrdua de vista, alteració de la funció renal...)
Alguna però molt poc, ja que abans no portava ulleres i ara si. Tot i així tinc el mínim de miopia, per tant no hi ha hagut un gran canvi.
16. Com és el dia a dia d'una persona amb Diabetis? És similar a una persona que no en té?
És exactament igual, amb la diferència que abans de menjar la persona amb diabetis ha de mirar-se la glucèmia i punxar-se.
17. Per acabar, ens podries donar algun consell per a una persona que acaba de ser diagnosticada?
El meu consell seria: No deixis mai de fer el que t'agrada per culpa de la Diabetis, informa't per poder fer el que t'apassiona. Pensa que hi ha coses molt pitjors que et limiten, però la Diabetis no et limita, fa que et superis a tu mateix.
1. Com definiries la Diabetis?
La diabetis la definiria com a una malaltia crònica, en la qual no hi ha un gestió del sucre ja que aquest no pot passar de la sang a les cèl·lules, a causa d'una absència d'insulina, o quan el cos no la reconeix per uns mals hàbits, sobretot alimentaris.
2. A quina edat et van diagnosticar Diabetis Tipus 1?
Amb 14 anys.
3. En relació al moment que et van diagnosticar Diabetis, què vas sentir?
Vaig sentir que se'm tirava el món a sobre, perquè tot i no saber exactament en aquell moment què tenia, la reacció de la meva mare va ser la que va fer que m'enfonsés en aquell moment.
4. A quina edat creus que resulta més senzill afrontar el diagnòstic?
Diria que a una edat primerenca, com més millor. Si et diagnostiquen Diabetis des de nadó, convius des d'un primer moment amb la malaltia, però si te la diagnostiquen als 14 com a mi, ha d'habituar-te al tractament i el més difícil, adaptar el tractament de la Diabetis al ritme de vida que feies fins aquell moment.
5. A l'adolescència, hi ha un pitjor control de la Diabetis?
Sí, en l'adolescència hi ha molts factors que influeixen en el control de la malaltia. Pirmer de tot les hormones, que influeix més en dones ja que amb les regles hi ha un constant canvi hormonal. Després l'estrès, ja que amb els exàmens augmenta i també augmenten els nivells de glicèmia. Per últim la rebeldia, perquè és un període on molts nens passen de tot i això inclou fer el que els doni la gana tot i tenir diabetis.
6. Quins factors estan implicats en l'adherència al tractament en un adolescent diabètic?
Hi ha varis factors implicats: la por a punxar-te, la cultura, el nivell econòmic i el cansament.
7. Quines són les majors preocupacions a les que et vas haver d'afrontar al principi del tractament?
Deixar de fer el que m'agradava era una de les meves preocupacions. Em definiria com un noi molt nerviós i que necessita continu moviment i nedar, anar amb bici, còrrer o qualsevol altra forma de descarregar energia. Tenia la preocupació de ocm poder seguir fent tot això amb Diabetis.
8. Com creus que ha de ser el paper dels pares d'un fill amb Diabetis?
És un tema molt complicat, ja que normalment els pares són molt protectors i més si al seu nen l'acaben de diagnosticar de diabetis. Per tant, des del meu punt de vista i la meva pròpia experiència, els pares haurien d'estar en un segon pla, haurien d'estar ben informats sobre tot el que comporta la Diabetis i què poder fer en cada cas però mai sobreprotegir, ja que seria pitjor perquè el fill acabaria passant més de la malaltia, es despreocuparia i deixaria que ho fessin tot els seus pares quan est racta del contrari, el fill és qui ha de començar a fer-ho pel seu compte.
9. Quines pautes d'actuació hauríem de saber si treballem amb un company o usuari amb Diabetis?
Principalment com davant una hipoglucèmia, hiperglucèmia o en el cas de perdre el coneixement. Per la hipoglucèmia s'hauria de saber que la persona ha de prendre algun aliment de sucre ràpid i 10 minuts després un aliment de sucre lent. Per la hiperglucèmia, administrar insulina o fins i tot fer exercici físic. I per útlim, en cas de que perdi el coneixement, punxar glucagó.
10. Un cop et van diagnosticar la malaltia, vas tenir un seguiment continu i habitual per part dels professionals de la salut?
Sí, sempre. Des que em van diagnosticar fins ara, he tingut un seguiment habitual i d'un mínim d'un cop cada 2-3 mesos.
11. Creus que els professionals de la salut et van proporcionar tota la informació necessària un cop diagnosticat? O et vas sentir molt perdut?
Crec que em van donar bastant informació, i no, no em vaig sentir perdut. Però ara que han passat ja 6 anys, si que m'adono que hi ha moltes coses que no me les van dir, però suposo que és perquè si m'ho haguessin explicat gairebé tot, si que m'hagués sentit perdut.
12. Com a malalt diabètic, quins són els principals reptes als que t'afrontes en el teu dia a dia?
Diria que a cap, ja que si tinc el glucòmetre, les insulines i la balança, cap cosa em comporta un repte.
13. Et va costar adaptar-te a la malaltia?
Sí, perquè una de les coses que més m'ha costat ha estat adaptar la malaltia al meu ritme de vida. S'ha de tenir molt clar que la persona no s'ha d'adaptar a la malaltia, sinó a la inversa.
14. En algun moment t'ha impedit fer vida normal?
Amb els coneixements que he rebut per part dels professionals sanitaris, mai m'ha impedit fer vida normal.
15. T'has trobat amb complicacions? (pèrdua de vista, alteració de la funció renal...)
Alguna però molt poc, ja que abans no portava ulleres i ara si. Tot i així tinc el mínim de miopia, per tant no hi ha hagut un gran canvi.
16. Com és el dia a dia d'una persona amb Diabetis? És similar a una persona que no en té?
És exactament igual, amb la diferència que abans de menjar la persona amb diabetis ha de mirar-se la glucèmia i punxar-se.
17. Per acabar, ens podries donar algun consell per a una persona que acaba de ser diagnosticada?
El meu consell seria: No deixis mai de fer el que t'agrada per culpa de la Diabetis, informa't per poder fer el que t'apassiona. Pensa que hi ha coses molt pitjors que et limiten, però la Diabetis no et limita, fa que et superis a tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada