dilluns, 19 de març del 2018

APLICACIONS PEL MÒBIL RELACIONADES AMB LA DIABETIS

Per poder entendre millor com funciona la diabetis, creiem que és important que els nens n'aprenguin jugant. És per això que us recomanem unes quantes aplicacions pel mòbil que són interessants i útils per poder introduir més coneixements sobre la Diabetis d'una forma més didàctica.


  • Jerry the Bear: és una aplicació que va directament connectada a un os de peluix. Dona comfort i educa en un espai saludable enfocant-se en la diabetis d'en Jerry. El nen es fa càrrec d'en Jerry i permet a la mainada guanyar experiència a través del joc. Els nens li poden mirar els nivells de glucosa en sang, administrar insulina i alimentar-lo correctament.
Resultat d'imatges de app jerry the bear
  • Pandabetic: és un joc que té 9 nivells. El nen ha d'ajudar a mantenir els nivells de glucosa corrrecta, prevenir hipoglucèmia i hiperglucèmia a través de la insulina i la dieta.
Resultat d'imatges de app pandabetic
Resultat d'imatges de app gluco galaxy


  • Gluco Galaxy: aquesta aplicació consisteix en haver de recollir aliments en una galàxia, mantenint els nivells de sucre baixos. (Està disponible en anglès, però és una app molt visual)






  • Gluco Bear: consisteix en saber seleccionar els aliments baixos en sucre, col·leccionant-los i lluitant contra els terrossos de sucre dolents. Cada vegada que es tingui un nivell correcte de sucre en sang el nen pujarà de nivell. (Està disponible en anglès, però és una app molt visual)

NOUS DISPOSITIUS


Aquí us deixem informació sobre dos nous dispositius que s'utilitzen en persones Diabètiques per tal de tenir un millor control de la malaltia.


BOMBES D'INFUSIÓ

Pels pares

Imatge relacionadaSón dispositius externs que es programen per alliberar insulina d'acció ràpida de manera contínua durant les 24 hores, podent-se programar també dosis ràpides per controlar les hiperglucèmies postprandials.
Consta fonamentalment de dues parts: l'infusor d'insulina i el catèter de connexió.
El catèter de connexió és un tub fi de plàstic que connecta la bomba amb el teixit subcutani de l'abdomen. Per altra banda, l'infusor és una microcomputadora que ha estat prèviament programada i administra insulina segons els nivell de glucèmia del pacient en cada moment.
El que es persegueix d'aquestes bombes és imitar el funcionament del pàncrees d'una persona no diabètica.

Pels nens

És un aparell que allibera insulina, és a dir, les claus que el teu cos necessita per obrir les portes de classe. Funciona tot el dia. Té dues part, una que és com una cantimplora on hi ha les claus i que a més és com una mini calculadora. Sap quantes claus necessites per poder sortir al pati. La segona part és com si fos una palleta que uneix la cantimplora amb la teva panxa.

PEGATS D'INSULINA

Pels pares

Són uns pegats sintètics que es col·loquen sobre la pell i que automàticament s'encarreguen d'oferir la quantitat necessària d'insulina pel pacient.
El recobriment sintètic d'aquests pegats porta integrat cèl·lules beta naturals que són les encarregades de produir insulina en el propi organisme. Aquests pegats es connecten amb unes microagulles de la mida d'una pestanya i s'introdueixen en els capil·lars per crear la unió entre les cèl·lules beta del pegat i el torrent sanguini del pacient.

Pels nens

És com un gomet transparent però especial, ja que dins d'aquest gomet hi ha les claus que necessites per poder sortir a jugar al pati. Té unes agulles molt petites que no notes que serveixen per fer de passadís i d'aquesta manera totes les claus poden anar a les portes que li toquen i guardar tot el sucre al teu cos.


A continuació teniu un vídeo d'una noia que porta el pegat d'insulina i ens explica una mica la seva experiència amb aquest dispositiu:




diumenge, 18 de març del 2018

ENTREVISTA A EN MARC

En aquesta nova entrada us deixem una entrevista feta a un company que pateix Diabetis Mellitus Tipus 1, en Marc. Actualment està estudiant infermeria i ens encanta veure com porta una vida molt normal i estudia la professió que realment l'apassiona.

1. Com definiries la Diabetis?
La diabetis la definiria com a una malaltia crònica, en la qual no hi ha un gestió del sucre ja que aquest no pot passar de la sang a les cèl·lules, a causa d'una absència d'insulina, o quan el cos no la reconeix per uns mals hàbits, sobretot alimentaris.

2. A quina edat et van diagnosticar Diabetis Tipus 1?
Amb 14 anys.

3. En relació al moment que et van diagnosticar Diabetis, què vas sentir?
Vaig sentir que se'm tirava el món a sobre, perquè tot i no saber exactament en aquell moment què tenia, la reacció de la meva mare va ser la que va fer que m'enfonsés en aquell moment.

4. A quina edat creus que resulta més senzill afrontar el diagnòstic?
Diria que a una edat primerenca, com més millor. Si et diagnostiquen Diabetis des de nadó, convius des d'un primer moment amb la malaltia, però si te la diagnostiquen als 14 com a mi, ha d'habituar-te al tractament i el més difícil, adaptar el tractament de la Diabetis al ritme de vida que feies fins aquell moment.

5. A l'adolescència, hi ha un pitjor control de la Diabetis?
Sí, en l'adolescència hi ha molts factors que influeixen en el control de la malaltia. Pirmer de tot les hormones, que influeix més en dones ja que amb les regles hi ha un constant canvi hormonal. Després l'estrès, ja que amb els exàmens augmenta i també augmenten els nivells de glicèmia. Per últim la rebeldia, perquè és un període on molts nens passen de tot i això inclou fer el que els doni la gana tot i tenir diabetis.

6. Quins factors estan implicats en l'adherència al tractament en un adolescent diabètic?
Hi ha varis factors implicats: la por a punxar-te, la cultura, el nivell econòmic i el cansament.

7. Quines són les majors preocupacions a les que et vas haver d'afrontar al principi del tractament?
Deixar de fer el que m'agradava era una de les meves preocupacions. Em definiria com un noi molt nerviós i que necessita continu moviment i nedar, anar amb bici, còrrer o qualsevol altra forma de descarregar energia. Tenia la preocupació de ocm poder seguir fent tot això amb Diabetis.

8. Com creus que ha de ser el paper dels pares d'un fill amb Diabetis?
És un tema molt complicat, ja que normalment els pares són molt protectors i més si al seu nen l'acaben de diagnosticar de diabetis. Per tant, des del meu punt de vista i la meva pròpia experiència, els pares haurien d'estar en un segon pla, haurien d'estar ben informats sobre tot el que comporta la Diabetis i què poder fer en cada cas però mai sobreprotegir, ja que seria pitjor perquè el fill acabaria passant més de la malaltia, es despreocuparia i deixaria que ho fessin tot els seus pares quan est racta del contrari, el fill és qui ha de començar a fer-ho pel seu compte.

9. Quines pautes d'actuació hauríem de saber si treballem amb un company o usuari amb Diabetis?
Principalment com davant una hipoglucèmia, hiperglucèmia o en el cas de perdre el coneixement. Per la hipoglucèmia s'hauria de saber que la persona ha de prendre algun aliment de sucre ràpid i 10 minuts després un aliment de sucre lent. Per la hiperglucèmia, administrar insulina o fins i tot fer exercici físic. I per útlim, en cas de que perdi el coneixement, punxar glucagó.

10. Un cop et van diagnosticar la malaltia, vas tenir un seguiment continu i habitual per part dels professionals de la salut?
Sí, sempre. Des que em van diagnosticar fins ara, he tingut un seguiment habitual i d'un mínim d'un cop cada 2-3 mesos.

11. Creus que els professionals de la salut et van proporcionar tota la informació necessària un cop diagnosticat? O et vas sentir molt perdut?
Crec que em van donar bastant informació, i no, no em vaig sentir perdut. Però ara que han passat ja 6 anys, si que m'adono que hi ha moltes coses que no me les van dir, però suposo que és perquè si m'ho haguessin explicat gairebé tot, si que m'hagués sentit perdut.

12. Com a malalt diabètic, quins són els principals reptes als que t'afrontes en el teu dia a dia?
Diria que a cap, ja que si tinc el glucòmetre, les insulines i la balança, cap cosa em comporta un repte.

13. Et va costar adaptar-te a la malaltia?
Sí, perquè una de les coses que més m'ha costat ha estat adaptar la malaltia al meu ritme de vida. S'ha de tenir molt clar que la persona no s'ha d'adaptar a la malaltia, sinó a la inversa.

14. En algun moment t'ha impedit fer vida normal?
Amb els coneixements que he rebut per part dels professionals sanitaris, mai m'ha impedit fer vida normal.

15. T'has trobat amb complicacions? (pèrdua de vista, alteració de la funció renal...)
Alguna però molt poc, ja que abans no portava ulleres i ara si. Tot i així tinc el mínim de miopia, per tant no hi ha hagut un gran canvi.

16. Com és el dia a dia d'una persona amb Diabetis? És similar a una persona que no en té?
És exactament igual, amb la diferència que abans de menjar la persona amb diabetis ha de mirar-se la glucèmia i punxar-se.

17. Per acabar, ens podries donar algun consell per a una persona que acaba de ser diagnosticada?
El meu consell seria: No deixis mai de fer el que t'agrada per culpa de la Diabetis, informa't per poder fer el que t'apassiona. Pensa que hi ha coses molt pitjors que et limiten, però la Diabetis no et limita, fa que et superis a tu mateix.


dilluns, 12 de març del 2018

POSTRES BONÍSSIMES.. I SENSE SUCRE!


A continuació us deixem 3 receptes de postres perquè pugueu fer en família.

Brownie de doble xocolata fet al microones

Ingredients:
Resultat d'imatges de brownie en tazA
  • 2 cullerades de farina d'ametlla
  • 2 cullerades de llet (pot ser vegetal)
  • 1 cullerada de mantega de cacauet
  • 1 cullerada de cacau pur en pols
  • 1 culleradeta de cafè d'eritritol o 1/4 de culleradeta de cafè d'estèvia
  • 1 culleradeta de cafè de boletes de xocolata sense sucre
Instruccions:
  1. En una tassa, combineu la farina d'ametlla, el cacau pur en pols, l'eritriol o estèvia i la llet.
  2. Barregeu-ho amb la mantega de cacauet i poseu-hi per sobre les boletes de xocolata.
  3. Poseu-ho al microones durant 30-40 segons, depenent de la mida de la tassa i la textura de brownie que preferiu.
Barretes de coco i xocolata

Ingredients:
  • 4 tasses de coco deshidratat
  • 2 tasses de llet de coco
  • 1 cullerada de goma de guar (espassant)
  • 4 cullerades o 40g d'estèvia
  • 7 cullerades d'oli de coco desfet / +4 cullerades d'oli de coco desfet
  • Xocolata fondant (sense sucre)
  • Una tassa o 110g de cacau pur en pols
Instruccions:
  1. Cobriu una plata d'uns 26x26cm amb film transparent.
  2. Afegiu el coco deshidratat en un bol. Guardeu-ho a part.
  3. En una cassola a foc mig, desfeu la llet de coco amb l'estèvia i l'oli de coco.
  4. Quan comencin a sortir bombolles dels costats de la cassola, afegiu la goma de guar.
  5. Reduïu a foc lent, i cuidadosament bateu-ho durant 3 o 4 minuts fins que la mescla comenci a quedar espessa. La textura ha de semblar-se a una crema de coco.
  6. Traieu-ho del foc i afegiu-ho sobre el coco deshidratat.
  7. Removeu fins que quedi lligat. Heu d'aconseguir una mescla de coco humida.
  8. Poseu aquesta mescla a la plata que hem preparat al pas 1.
  9. Escampeu i apreteu la mescla sobre la plata per tal d'eliminar l'aire que es pugui quedar en la massa de coco. Ajudeu-vos amb els dits o una espàtula.
  10. Poseu-ho a la nevera entre 30 minuts i 1 hora.
  11. Passat aquest temps, traieu-ho de la nevera i talleu-ho en barres (feu la mida que preferiu!) Acabeu de donar la forma de barra amb les mans.
  12. Si les barres us han quedat toves, podeu posar-les 20 minuts més a la nevera.
  13. Poseu les barres en una plata coberta amb paper de forn.
  14. Prepareu la xocolata fondant.
  15. Afegiu oli de coco en un bol. Poseu-ho al microones durant 30 segons a 1 minut fins que quedi totalment líquid.
  16. Barregeu-ho amb el cacau pur en pols i l'estèvia.
  17. Banyeu les barretes en la xocolata desfeta i poseu-les en una plata.
  18. A continuació, poseu les barretes en la plata amb paper de forn.
  19. Deixeu-ho refredar durant 20 minuts.
Coca de raïm i plàtan

Ingredients:
  • 1 iogurt
  • 3 ous mitjans
  • 1/2 del pot de iogurt d'oli d'oliva extra verge
  • 3 i 1/2 pots de iogurt de farina de blat integral
  • 170g de raïm triturat (mesura ja sense pela ni gra)
  • 85g de plàtan madur
  • 1 sobre de llevat
  • 1 pela de llimona ratllada
  • Fruits secs al gust
Instruccions:
  1. Primer de tot cal treure la pela i el gra de raïm i aixafar bé el plàtan (15minuts). Tot seguit amb la batedora en fem una pasta.
  2. Encenem el forn a 170º perquè es vagi escalfant (15 minuts, que és el temps que trigarem en preparar els ingredients).
  3. Mentrestant separarem les clares dels rovells. En un bol muntem les clares a punt de neu: posem a la batedora les varilles i amb el bol un xic inclinat anem batent deixant que entri aire. Les clares han de quedar ben muntades, d'un color blanc brillant. Un cop enllestit ho deixem a una banda.
  4. A continuació agafarem un bol gros i anirem tamissant la farina. Tamissar significa fer passar per un colador per airejar un producte i a més, de retirar impureses que hi pugui haver. Un cop enllestit ho retirem.
  5. Ratllem la pela d'una llimona i la deixem a un plat.
  6. Mentre agafem un pot que ens vagi bé per després posar-hi la batedora, hi afegim l'oli i la pasta que hem fet abans amb el raïm i el plàtan. Barregem bé amb l'espàtula o cullera de fusta.
  7. Hi afegim els rovells d'ou i la llimona.
  8. Tot seguit, a poc a poc, afegim la farina tamissada i el llevat. Anem remenant de tant en tant.
  9. Ho triturem durant 2 minuts amb la batedora i tot seguit amb una espàtula hi incorporem les clares a punt de neu, amb suavitat.
  10. Preparem la safata per anar al forn: (si és de silicona podem posar-hi la massa directament, però si és metàl·lica podem posar-hi un paper especial de reposteria)
  11. Posem el recipient a mitja alçada a 170º uns 10 minuts vigilant que pugi de volum (si cal 15min). Un cop ja ha "pujat" abaixem el forn fins a 120º i li deixem 15-20 minuts més. Abans de treure la coca del forn mirem amb un ganivet o escuradents llarg si està cuita (punxeu a la part central, al fons).








dijous, 8 de març del 2018

DIABETIS I ESPORT.. QUÈ HEM DE SABER?

Què han de saber els pares?

Com a pares, és normal que existeixi el dubte de si els nens amb diabetis poden seguir fent esport o no. Moltes persones opten per deixar de fer-ne perquè no poden controlar la seva malaltia, la intensitat i la duració de l'esport que practiquen, però precisament, l'exercici físic és clau per disminuir els riscos que venen inclosos amb la diabetis.
La pràctica habitual d'exercici ajuda a millorar la salut i el benestar general dels nens i a més a prevenir la diabetis. Si els vostres fills realitzen algun esport (bàsquet, futbol, natació o altre) haurien de seguir, sempre que tinguin un bon control dels nivells de glucosa (abans, durant i després de fer esport).
En la Diabetis Tipus 1, s'ha demostrat que l'exercici físic ajuda a reduir les necessitats d'insulina del nen, és a dir, els nens més actius necessitaran menys dosi d'insulina. La millor manera d'aconseguir una bona regulació de la diabetis és trobant l'equilibri entre alimentació i exercici físic. Tanmateix, el spares haurien de saber que hi ha algunes complicacions de la diabetis associades a l'esport, i la més típica és la hipoglucèmia. És provocada per l'increment de l'exercici físic, ja que les persones, en fer-ne cremem glucosa  per obtenir energia i aquest desgast s'ha de compensar ràpidament, a través d'un aliment o reduint les dosis d'insulina. Durant l'activitat es gasta la glucosa en sang i la que està emmagatzemada en el fetge i als músculs. La hipoglucèmia es dona quan es crema la glucosa que està als músculs i al fetge. Un cop el nen deixa de fer esport ha de prendre aliments rics en glucosa per augmentar-ne els nivell en san, però hem de tenir en compte que al cap d'unes hores aquesta glucosa anirà a parar un altre cop al fetge i als músculs i per tant disminuirà la quantitat de sang. Per tant és molt important reduir l'administració d'insulina i saber molt bé quin és el tipus d'exercici que es realitzarà. Això no vol dir que s'hagi d'eliminar completament l'administració del fàrmac, ja que sempre n'hi ha d'haver una petita quantitat al cos per tal que la glucosa entri a les cèl·lules i que no es gasti la que hi ha emmagatzemada en altres parts de l'organisme.

Per resumir, és molt important conèixer quin és el tipus d'insulina que s'utilitza i com actua, controlar els nivells de glucosa dues hores abans de fer exercici i 20 minuts abans. Si els nivells són inferiors a 100mg/dl, la persona ha de prendre un complement d'hidrats de carboni (5-15g) i començar l'exercici 10 o 15 minuts després. Si està entre 100 i 250mg/dl es pot dur a terme l'exercici amb normalitat. Si els valors són superiors a 250mg/dl, s'haurà de fer un control de cetones en sang i s'haurà de retardar l'exercici fins que els valors de glucosa siguin normals, i finalment, tenir sempre a l'abast un complement d'hidrats de carboni en cas que la persona pateixi una hipoglucèmia.

Aquí us deixem un vídeo que us pot servir d'ajuda

Què han de saber els nens?

Si tens diabetis i practicaves o practiques algun esport, podràs seguir fent-ho, però amb un control més habitual del que feies dels nivells de la teva glucosa. 
Imagina que ets un cotxe i que fas un camí molt llarg, al final del camí, tindràs molt poca benzina i necessitaràs anar a la gasolinera per recarregar el dipòsit. Doncs el mateix passa amb el teu cos. Quan jugues a un esport, el teu cos necessita energia, per tant, gasta glucosa. La glucosa és el que et dona energia per continuar, per tant hauràs de recarregar aquesta glucosa a través d'algun aliment que porti sucre, com per exemple, un suc del teu sabor preferit. Mentre practiques l'esport hauràs d'anar controlant a quin nivell de glucosa estàs, i després de fer exercici també. El més segur és que hagis de fer menys temps d'exercici al principi i a mesura que el teu cos es vagi adaptant, podràs augmentar-lo.

QUÈ HEM DE SABER SOBRE LA INSULINA?


Amb la Diabetis tipus 1 el pàncrees deixa de produir insulina, és per això que necessitarem injectar-nos-la.

Tipus d'insulina
  • Insulines d'acció ràpida: el seu efecte comença als 30-60 minuts i després de l'administració. Al cap d'unes 2-3 hores hi ha un pic d'insulina i el seu efecte té una duració d'unes 6-8 hores. És recomanable administrar-la 15 o 30 minuts abans de la ingesta.
  • Anàlegs ràpids d'insulina: comença a fer efecte 5-15 minuts després de l'administració i el pic d'insulina es produeix als 30-90 minuts. La duració de l'efecte és de 4 hores. És molt important administrar-la just abans dels àpats perquè al tenir una acció tan ràpida hi ha risc de patir una hipoglucèmia si la persona no ingereix aliments ràpidament.
  • Insulines d'acció intermèdia: aquest tipus d'insulina comença a fer efecte al cap de 2-4 hores. el seu pic més alt es dona a les 4-8 hores i l'efecte té una duració de 12 hores. És recomanable administrar-la 30 o 60 minuts abans de la ingesta (preferible abans de sopar).´
  • Barreges: són insulines que tenen dos tipus d'accions.
    • Insulines d'acció ràpida + acció intermèdia
    • Anàlegs ràpids d'insulina + acció intermèdia
  • Anàlegs lents d'insulines: aquest tipus d'insulines no tenen un pic d'acció. L'efecte s'inicia 1-2 hores després de l'administració i té una durada d'entre 10 i 24 hores, depenent de la insulina.
Com injectar la insulina


dimarts, 6 de març del 2018

VÍDEO: EFECTES DE LA DIABETIS

Aquí us deixem un nou vídeo. Expliquem què poden sentir les persones diabètiques i com detectar i actuar davant una hipoglucèmia.


dilluns, 5 de març del 2018

APLICACIONS PEL MÒBIL RELACIONADES AMB LA DIABETIS

Per poder entendre millor com funciona la diabetis, creiem que és important que els nens n'aprenguin jugant. És per això que us recomane...